Quan lÂ’onada em durà / a la platja dels morts
serà lÂ’hora potser, / de fer lÂ’últim repàs
al grapat de records / que els sentits han robat
a cada un dels instants / que ha durat el camí.

Diré adéu a la plana / que em va veure infant
i a aquell alt campanar / del meu poble, polsós,
enfilat cap al cel, / vigilant, sempre atent,
tramuntana del nord / o tempesta de lÂ’est.

Diré adéu als amors / que mÂ’han acompanyat,
tant se val si han sigut / ombra, llum, plany o goig,
que tots mÂ’han ensenyat / lÂ’art antic dÂ’estimar.
Si tingués força al cos / tornaria a besar-los.

Diré adéu als companys / que són el meu país,
ciutadans dÂ’un vaixell / amb anhels per ormeig,
i, amb lÂ’adéu, el desig / dÂ’un viatge feliç
amb lÂ’enveja dÂ’aquell / que no els podrà seguir.