Un vespre quan l'estiu obria els ulls per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans, on vam aprendre a córrer, damunt un pam de sorra s'alçava una foguera per Sant Joan.
Ărem quatre trinxeraires. No en sabĂem gaire de les llĂ grimes que fan que volti el mĂłn. AnĂ vem entrant a la vida. Mai una mentida, no ens calia i res no ens robava el son...
I ara, aquesta vesprada una altra vegada veig els 'nanos' collint llenya per carrer. Corren. Com jo abans corria. Els crido i em miren com si fos un cuc estrany i passatger.