Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua, el blat i el camĂ que vaig trepitjant. A la nit, al cel, a aquest mar tant nostre, i al vent que al matĂ ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.
Fa vint anys que tinc vint anys. Vint anys i encara tinc força, i no tinc l'à nima morta, i em sento bullir la sang.
Fa vint anys que tinc vint anys. i el cor, encara, s'embala, per un moment d'estimar, o en veure un infant plorar...
Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer. Al que et fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tots sols i sense cap amor van passant pel mĂłn.
Vull alçar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus, que viuen dempeus, i que dempeus moren.