Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua, al blat i al camĂ, que vaig trepitjant. A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre, i al vent que al matĂ ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.
Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'à nima morta, i em sento bullir la sang.
Ara que tinc vint anys, avui que el cor se m'embala, per un moment d'estimar, o en veure un infant plorar...
Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer. Al que et fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tots sols, sense cap amor van passant pel mĂłn.
Vull alçar la veu, per cantar als homes que han nascut dempeus, que viuen dempeus, i que dempeus moren.